Tal com estava previst, el passat dia 26 d’octubre, a l’hora prevista (amb el retard acostumat) vaig presentar amb l’ajuda de l’escriptor i amic Pep Castellano la meua darrera publicació: el recull anomenat “SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA”.
Tal com estava previst, el passat dia 26 d’octubre, a l’hora prevista (amb el retard acostumat) vaig presentar amb l’ajuda de l’escriptor i amic Pep Castellano la meua darrera publicació: el recull anomenat “SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA”.
Tal com estava previst, el passat dia 26 d’octubre, a l’hora prevista (amb el retard acostumat) vaig presentar amb l’ajuda de l’escriptor i amic Pep Castellano la meua darrera publicació: el recull anomenat “SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA”.
Diu la gent que n’entén d’aquestes coses que és al fons d’aquestes set narracions on se’m veu més personalment reflectit. Al marge d’això, la presentació va resultar força interessant pel seu format. Pep i jo van tractar d’esmollar les essències amagades sota el fons irònic que domina l’obra. El públic, va respondre per sobre dels mínims que aquest temps de crisi ens imposa. Fins i tot, tinc entès que es va vendre algun llibre; igual ho van fer per entretenir-los al llarg d’una hora llarga.
Afegir com a remat que “SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA” serà, si no canvien les coses, el darrer llibre premiat amb el PREMI VILA D’ALMASSORA. Serà veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada