Set històries de gent com tu

Joan Andrés, estimulat per una visita inesperada, decideix presentar-nos un seguit de set narracions, una per cada dia de la setmana, amb les quals analitza la realitat més quotidiana. Andrés, sorrut i irònic, ens porta de la mà per set situacions absolutament reals i habituals (que ens han passat a tots, comenta sovint). Fins i tot venen introduïdes amb una frase assenyada d’algun autor solvent. Però, a poc que no ens encantem, ens veiem ubicats en un món de vegades ideal, d’altres impossible o declaradament surrealista; sens que per això deixe de ser absolutament lògic.

Val a dir que totes aquestes històries permeten, com a poc, una segona lectura a través de la qual, a poc que el lector hi furgue, ensopegarà amb tot el submón que hi rau al darrere. Així és que, com a poc, se’ns garanteix lectura per un parell de setmanes; això si no sou ansiosos i us limiteu a llegir-ne cada dia una sola.

LES "SET NARRACIONS..." A TERRES DE L'EBRE

divendres, 2 de juliol del 2010

PRESENTACIÓ A L’ATENEU D’ONDA (10-VI-2010)

De la mà, sempre càlida i destra, de Vicent Pallarés, vaig comparèixer a Onda, a la seu de l’ATENEU CULTURAL I MERCANTIL. La visita,fent-li l’honor al lloc, també va resultar Cultural i Mercantil. Cultural, perquè l’autor va presentar les “SET NARRACIONS CURTES PER A UNA SETMANA LLARGA” i va parlar-se de literatura en la nostra llengua (amb entrevista per a la TV local inclosa) que, malauradament, és cosa menys habitual del que fos de desitjar. També va ser Mercantil per la quantitat de persones que van sol·licitar el llibre, al capdavall aquest era un aspecte important en els temps que corren.
Amb tot i això, però, l’aspecte més impactant per mi va ser l’afectiu, que em va permetre retrobar entre el públic assistent la mirada complaent de tantes persones que em miraven (per sobre de la seua edat real) amb els ulls d’infant de quan els tenia a l’escola. Els antics alumnes, esdevinguts persones dretes i fetes, sempre em desperten espurnes que potser m’havia precipitat en considerar apagades.
Igual és per això que vaig anar a Onda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada